Sorprès i cansat

Desprès de dinar i de gastar raons del seu pelegrinatge li vaig preguntar a on estava l´ alberg ... curt i ras ... no hi ha lloc per poder pernoctar, (segons algunes publicacions dons si què té alberg l´Albiol) tindre que fer un pensament, de moment estirat a terra i a l´ ombra per fer una migdiada, vaig dormitar com una hora i a les tres de la tarda vaig començar de nou el camí en direcció a Prades.

El camí no té grans dificultats sent fila en direcció a les antenes de la Mussara recorren trams empedrats que son les restes del antic camí Romá, desprès de superar unes amplies i dolces i amples escales de pedra fetes de feixes de pedra sobreposades s´esdevé un espectacular mirador de tota la vall del Tarragonès i Alt Camp.

Fent camí per el sender i desprès per una pista comença la pujada al cim d´els Motllats, en les primeres rampes em trobo al Jordi que estava descansant a l´ombra, un muntanyenc que feia rutes amb un GPS per desprès publicar-les a la xarxa, era obligat fer-la petar i canviar informació del entorn.

En un punt del camí m´he perdut i he agafat la direcció que no era, per fi, mirant l´horitzó vaig reconèixer el Picorandan, sabia que la pista i la Creu Trencada estava a prop de la bona direcció per arribar a Prades, (creia conèixer una mica el paratge i els Motllats, la falta de senyals i la confusió van fer-me caminar unes dues hores de més)

Les campanes de l´Església de Prades tocaven a hores, era ja fosc i sols eren les nou del vespre, a la plaça ja no i quedava quasi ningú, un Senyor amb va escoltar i molt amablement va fer que em sentis acollit i recolzat, totes les portes que es van tocar per buscar un lloc per dormir posaven alguna excusa, (amb cara de cansat, suat i amb motxilla) no fos que sigues el llop disfressat de xai (que tot podria ser) i que desmuntes el galliner.

Per fi, al mig de la plaça, d´nou, el senyor que m´acompanya li parla amb un regidor de la Casa de la Vila, aquest, me mira i fa un test, faig tres passes per posar-me sota una farola i que la llum pugui aclarir les idees, agafa el mòbil i fa una trucada.

La Ninota i sota seu Capafons

· Trucaré al Santiago

o El Santiago és el Sr. Batlle de Prades

· Santiago !!! ... aquí a la plaça n´ha un home que diu que necessita dormir a raser aquesta nit, diu que és un pelegrí que fa el camí de San Jaume

o.Es fa el silenci, aquesta Vila quant es fa fosc no i resta ningú per els carrers, estic segur que tot sent quasi closa, si poguessin tancarien les portes amb clau i forrellat dels portals de les muralles

o Van passar uns minuts, i el Santiago va fer acte de presencia, és posen a parlar els tres mirant-me i fen comentaris en veu baixa, per fi el Sr. Batlle amb diu on viu i que ell llogue habitacions.

· Si no es sopat, pots anar en aquell bar, afanyat, que pot tancar. (sols eren tres quarts de deu de la nit)

Desprès de menjar un entrepà i una peça de fruita, vaig seguir les indicacions, ja tenia a punt el lloc on dormir, això si, fen-me la fixa corresponent.

És curiós de com poden ser les habitacions i els mobles de qualsevol casa, aquesta en concret amb sentia traslladat a la segona meitat del segle XIX, les reformes fetes i son evidents, però molts dels mobles et miren amb curiositat.

Ja en les penombres i mirant als cavirons pintats, em pregunto de quantes coses vívides en aquelles parets i darrera d´aquella porta de dues fulles.

Potser han sigut testimoni de plors de nadons, de sofriment, de desesperació, d´alegries?.

Potser han sentit rialles de goig de parelles que s´estimaven?.

Potser van ser testimoni d´agonia i traspàs de persones estimades per els seus? ... qui sap, el cas es que ara estic descansant d´una primera jornada que ha sigut emotiva i llarga.