dissabte, 11 de juny de 2011

Sorprès i cansat

Desprès de dinar i de gastar raons del seu pelegrinatge li vaig preguntar a on estava l´ alberg ... curt i ras ... no hi ha lloc per poder pernoctar, (segons algunes publicacions dons si què té alberg l´Albiol) tindre que fer un pensament, de moment estirat a terra i a l´ ombra per fer una migdiada, vaig dormitar com una hora i a les tres de la tarda vaig començar de nou el camí en direcció a Prades.


El camí no té grans dificultats sent fila en direcció a les antenes de la Mussara recorren trams empedrats que son les restes del antic camí Romá, desprès de superar unes amplies i dolces i amples escales de pedra fetes de feixes de pedra sobreposades s´esdevé un espectacular mirador de tota la vall del Tarragonès i Alt Camp.

Fent camí per el sender i desprès per una pista comença la pujada al cim d´els Motllats, en les primeres rampes em trobo al Jordi que estava descansant a l´ombra, un muntanyenc que feia rutes amb un GPS per desprès publicar-les a la xarxa, era obligat fer-la petar i canviar informació del entorn.

En un punt del camí m´he perdut i he agafat la direcció que no era, per fi, mirant l´horitzó vaig reconèixer el Picorandan, sabia que la pista i la Creu Trencada estava a prop de la bona direcció per arribar a Prades, (creia conèixer una mica el paratge i els Motllats, la falta de senyals i la confusió van fer-me caminar unes dues hores de més)


Les campanes de l´Església de Prades tocaven a hores, era ja fosc i sols eren les nou del vespre, a la plaça ja no i quedava quasi ningú, un Senyor amb va escoltar i molt amablement va fer que em sentis acollit i recolzat, totes les portes que es van tocar per buscar un lloc per dormir posaven alguna excusa, (amb cara de cansat, suat i amb motxilla) no fos que sigues el llop disfressat de xai (que tot podria ser) i que desmuntes el galliner.

Per fi, al mig de la plaça, d´nou, el senyor que m´acompanya li parla amb un regidor de la Casa de la Vila, aquest, me mira i fa un test, faig tres passes per posar-me sota una farola i que la llum pugui aclarir les idees, agafa el mòbil i fa una trucada.















La Ninota i sota seu Capafons

· Trucaré al Santiago

o El Santiago és el Sr. Batlle de Prades


· Santiago !!! ... aquí a la plaça n´ha un home que diu que necessita dormir a raser aquesta nit, diu que és un pelegrí que fa el camí de San Jaume


o.Es fa el silenci, aquesta Vila quant es fa fosc no i resta ningú per els carrers, estic segur que tot sent quasi closa, si poguessin tancarien les portes amb clau i forrellat dels portals de les muralles


o Van passar uns minuts, i el Santiago va fer acte de presencia, és posen a parlar els tres mirant-me i fen comentaris en veu baixa, per fi el Sr. Batlle amb diu on viu i que ell llogue habitacions.


· Si no es sopat, pots anar en aquell bar, afanyat, que pot tancar. (sols eren tres quarts de deu de la nit)


Desprès de menjar un entrepà i una peça de fruita, vaig seguir les indicacions, ja tenia a punt el lloc on dormir, això si, fen-me la fixa corresponent.


És curiós de com poden ser les habitacions i els mobles de qualsevol casa, aquesta en concret amb sentia traslladat a la segona meitat del segle XIX, les reformes fetes i son evidents, però molts dels mobles et miren amb curiositat.


Ja en les penombres i mirant als cavirons pintats, em pregunto de quantes coses vívides en aquelles parets i darrera d´aquella porta de dues fulles.


Potser han sigut testimoni de plors de nadons, de sofriment, de desesperació, d´alegries?.


Potser han sentit rialles de goig de parelles que s´estimaven?.


Potser van ser testimoni d´agonia i traspàs de persones estimades per els seus? ... qui sap, el cas es que ara estic descansant d´una primera jornada que ha sigut emotiva i llarga.

diumenge, 24 d’abril de 2011

Les primeres topades

A les sis del mati, del dia set d´abril del 2011, comença per mi una aventura, per molt de temps somiada, trepitjar el camí de Santiago, i passar per a on diuen que ell va fer el camí de tornada per embarcar-se en el port de la Tarraco o bé el de Salou.


Aquesta ruta era de seguretat per traslladar tropes del Imperi Roma,(Tarraco a Celse) en alguns llocs passa per carenes prou feréstegues i despoblades, fen un recorregut per el massís del pre litoral, travessant les muntanyes de Prades i de la Llena per anar en direcció a Mesquinesa. (Octogesa)


Aquesta ruta com altres del nostre territori, no son pas una acció pròpia dels Romans, ja existien els camins, sols què ells la van aprofitar i condicionar amb empedrats que actualment encara estan en bon us. (petits trams)


Dons bé, és una temptació prou forta per voler intentar fer un camí de 1036 Qm. Com que volia sortir de casa vaig demanar les credencials a on signen amb un segell, els llocs on faig parada i fonda, el mossèn Joan de la Església del Lledó i desprès de parlar una bona estona amb va dir, que per la meva voluntat pròpia seria un pelegrí de La Pau, així dons agafo el repte i per res em penso molestar, cap greuge podrà posar-me fora de si.


Era fosc i negre, encara no avia despuntat el dia i feia una fresca molt agradable, així que anava deixant en rera la població ja sentia una lleugera tristor, son sentiments que crec que molta gent a experimentat cada cop que s´allunya de la seva casa per un temps més o menys llarg.


Per el camí de la granja de doldellops ja no avia enllumenat i a les masies/xalet se sentia la cridòria dels gossos que deien la seva, tot custodiant el seu amo i territori, era fort l´enrenou, i de sobte és van encendre les llums exteriors d´un d´aquest habitatges, amb consta que el seu habitant va sortir per veure que es lo que passada.


Reconec que estava en alerta, i el meu cos sentia aquell formigueig, que fa que el borrissol estigui una mica encrespat per la situació, poc a poc es veia aclarir el dia, a l´horitzó es veia molt marcadament la Deessa del Amor estirant el carro del Deu Elios per lloarnos d´un nou i magnífic dia.


Sols avia passat una hora i estava al peu de la creu commemorativa de la batalla del pont de Goi, (gerra del francès) i una hora més tard estava ja per el camí de l´Ermita del Remei d´Alcover, seguin aquesta direcció faria cap a Montrral.


La gent d´Alcover te per costum d´anar a caminar i fer l´exercici matinal per aquest lloc, estava concorregut per grups de persones que van i venen a diferent ritmem, (en cada població n´ha un lloc per aquest fi) sento passos ràpids a la meva dreta, dues senyores porten un bon ritme


_ Bon dia senyores


· Bon dia


_ Per aquí vaig bé per agafar el camí d´Albiol? Crec que la pregunta és correcte ja que no soc del terreny i sols buscava informació, la resposta de la Senyora (50-55 anys)


· Tots els camins van a Roma


_ Moltes gràcies Senyora. Van sobrepassar-me i mol clarament vaig sentir la rialla.


No va passar massa temps que vaig repetir la pregunta a un home que portava un ritme molt fort aquest, si, tota mena d´explicacions, sols es va deixar al tinter què és lo que amb trobaria desprès que s´acabes la pista.


Per el sender quasi abandonat i molt poc transitat em va tocar fer meravelles per salvar un tros que una esllavissada va tallar el camí, he grimpat per pendents de quasi seixanta graus, tota una odissea, se sentien grinyola la musculatura i els tendons de les cames, per fi vaig tocar el cim.


Eren l´una del migdia, lo primer era descarregar-me la motxilla, i desprès el calçat, tenia encetada la pell d´una antiga ferida, i poso remei i amb calço les xancles i miro si puc aconseguir aigua i menjar.


L´únic Restaurant, és van portar com si fossin Hospitalers, ell, a sigut també un Pelegrí.

dissabte, 23 d’abril de 2011

Algun dia tenia que ser

Desprès d´alguns anys de pensar-lo i buscar informació he decidit provar de fer o de trepitjar el camí de Sant Jaume.


Han dit la seva, les persones que han tingut noticia del projecte, ja que he volgut fer l´intent sortint de casa, o sigui, de Valls.


De moment he tingut una ensopegada que m´ha obligat a replantejar-me algunes qüestions tècniques de pes, per el moment el que fa l´equipatge se ha tingut que reduir una mica tot i així el trobo una mica pesat per acompanyar-lo durant unes quatre setmanes.


Faré un petit resumen de tots els estris que en aquest moment crec que son d´utilitat, molt serà que tingui que enviar per correu o desfer-me de alguna cosa.


Equip:


· Roba,


- Pantalons convertibles “a curts” (2)


- Banyador “model pantalon curt” (1)


- Jersei màniga llarga (2)


- Jersei màniga curta (2)


- Samarreta imperi (2)


- Mitjons (3)


- Calçotets (3)


- Mitges mànigues (1) Aquesta peça de roba és clàssica en els ciclistes, se la posen segons calgui, per convertir una peça de màniga curta en una de llarga.


Una part de aquest equipament és farà servir per anar vestit, la resta serà el recanvi del dia a dia, i aquest pesa 1,500Kg.


· Material tècnic,


Aquest apartat es conflictiu, moltes de les coses és porten per si calen i és necessiten, al llarg de la travessa n´ha molts llocs que ens poden solucionar els problemes que creiem que podem tenir, trobant totes les necessitats necessàries cobertes.


- Sac de dormir “com més petit i lleuger millor”


- Tovallola esportiva “te poc gruix i s´asseca en poc temps”


- Xancletes “per reposar els peus i per higiene, tan és que siguin estrafaries, tenen que pesar molt poquet”


- Frontal “ que siguin de led i tinguin llum vermella, aquesta llum no molesta a ningú a la nit”


- Manta de supervivència aïllant “pesa molt poc i ens pot fer un bon servei en situacions extremes” (si us plau, llegiu les seves indicacions abans de fer-la servir)


- Capa per protegir-te de la pluja “aquestes tapen inclòs la motxilla”


- Farmaciola “aquesta no cal que sigui massa complerta” (esparadrap, una vena, tiretes, Betadin, algun analgèsic, pinces, estisores, agulles de cosir i hipodèrmiques, pagats per els rosecs i ampolles dels peus, de pegats que donin bon resultat son els de COMEED i AQUAMET)


- Cremes protectores:


- Per mitigar el dolor muscular, RADIO SALIL “te un efecte molt ràpid, però fa una olor una mica forta”


- Per suavitzar la pell del rosament de la roba. ANTICONJESTIVA CUSI.


- Vaselina per fer fregues als dits dels peus.


- Alcohol de romaní, alleuja i fa bona olor.


- Gel de dutxa “el farem servir per tot, si, també per rentar la roba, en alguns llocs n´ha rentadores i assecadores.


- Cordill de plàstic “uns quatre metres seran suficients per poder estendre la roba en els llocs que calgui fer-ho, ah !!! i unes quatre agulles de fusta, també poden servir per travar una porta si calgués” :)


- Piles alcalines “2 ó 4, a reu en trobarem”


- Mocadors de paper i paper higiènic “també podríem fer servir la mà esquerra com fan algunes cultures” No es el cas, veritat?


- Recanvi dels cordons de les botes.


- Brides de plàstic petites “tenen la seva gràcia, poden servir per reparar i per marcar la roba, si es te que rentar en conjunt amb molta més gent.


- Gomes elàstiques de diferent mida.


· Tecnologia:


Per sort, (o no) estem localitzats en cada moment, mòbils, PDAs, navegadors, i altres estris, que estan connectats a telefonia o internet, ens poden marcar la posició en cada moment i a on som, és pot dir que portem un angelot tecnològic al damunt.


Tot això necessita de la seva dependència en forma d´energia i els seus servidors que son els carregadors i cablejat.


- Bosses de plàstic “de la brossa de grans i de petites dues de cada, del model samarreta, dues o tres.


Tot aquest material tècnic te un pes de 3,200 Kg. tot i que les quantitats de líquids i cremes estan al mínim, estic pensant que tindria que refer alguns conceptes.


· Motxilla


Aquesta, que no tingui una capacitat superior de cinquanta litres, com més gran és més es te la temptació de posar-hi coses inútils, pes d´ella 1,900Kg.


En total ja puc contar que el pes total és quedarà en uns set quilos, estic segur que alguna cosa es quedarà per el camí.